Com haurà anat la manifestació a Inca? Fins ara només he pogut veure les fotos que ha publicat en Chicote i, sembla, que no ha anat malament. De fet, esper que no vagi malament. Ho dic en futur perquè el que compte, en aquest cas, no és si hi havia 300 ò 3.000 persones, sinó que el qui havia de prendre nota ho hagi fet.
No sé que s’ha dit en el manifest però m’agradaria que el Batle no s’agafàs aquesta resposta popular com un atac sinó com una invitació a la reflexió. Sé cert, que hi havia gent de tot color.
No vull perdre l’esperança. Esper que sigui el punt de partida perquè es depurin responsabilitats, que n’hi ha (per fer-ho malament o per permetre que ho facin malament) i, sobretot, perquè no és facin més desastres.
És molt senzill, no vull que acabin amb tots els meus records. Ja no podré mostrar als meus amics de fora o en els meus nebots com pujava pel pontet del tren (el que era de pedra i ara són blocs de ciment) per anar en es camp, o com baixava ben mudada l’escala de la plaça Mallorca per Sant Abdon o per ses fires.
Del mercat cobert, no puc dir res. Era lleig, però, com a mínim, abans mos seiem davant Petits Infants i feiem una bona xerradota o intentavam festejar una estona.
El progrés no està barallat amb el bon gust. Del deute que suposa per les arques municipals val més no parlar-ne.
Ara només em queda demanar que no toquin “Sa plaça”. Vull poder tornar vella i asseurem davant l’Ajuntament i intentar recordar els horabaixes que vaig passar xerra que xerra i riu que riu de banc en banc.
Res, tot això per dir que els que han sortit avui al carrer són “el poble que m’agrada”i no “la ciutat que tu vols”.
by Maria Eugènia Quetglas Amer
No hay comentarios:
Publicar un comentario